Nuria Amat gana el Llull con
su obra 'Amor i guerra'

 

La escritora barcelonesa Nuria Amat es la ganadora de la XXXI edición del premio Ramon Llull, el más importante de las letras catalanas, concedido por la Fundación Ramon Llull y la editorial Planeta. El jurado eligió entre los cinco finalistas su obra inédita 'Amor i guerra', una novela que durante el proceso de selección se había titulado Foc d´estiu. La novela, de unas 300 páginas, transcurre en Figueres entre 1936 y 1939 y cuenta la historia de la familia de Ramón Mercader, un agente de la policía secreta soviética que asesinó al político Lev Trotski en México por orden del dictador Josif Stalin.

El jurado, formado por Leonello Brandaloni, Pere Gimferrer, Gabriel Janer Manila, Gemma Lienas, Damià Pons, Carles Pujol y Carme Riera consideró esta obra una "narración poderosa" sobre los conflictos y paradojas de la Guerra Civil, una novela inédita de "interés absorbente". Además, apreció el hecho de que Amat haya conseguido construir una obra con muchos personajes, muy bien marcados, escrita sin tomar partido sobre la guerra, y además por estar bien documentada. 

 

Exposició BASURARTE

Crear, divertirse y reciclar

Del 7 de enero al 17 de febrero

Alicia Giménez Bartlett guanya el Premi Nadal 2011

Amb 'Donde nadie te encuentre' que s'ha atorgat el dia 6 de gener en el curs de la tradicional vetllada literària que ha tingut lloc a l'Hotel Palace de Barcelona. 

La novel la narra la història d'un psiquiatre i un periodista que busquen una bandolera que s'amaga a les muntanyes. Està basada en el personatge real de Teresa Pla Meseguer, una maquis coneguda com "La Pastora" o "Fulgencio". Giménez ha volgut dedicar el premi Ana María Matute, l'última guanyadora del Premi Cervantes Giménez Bartlett, considerada la dama espanyola del crim gràcies a la seva sèrie de la inspectora Petra Delicado, explora les possibilitats calidoscòpiques del personatge, que va néixer amb una malformació, la qual que va dificultar la identificació del sexe en un primer moment, encara que finalment va ser registrada com nena. 

La llegenda que envolta el personatge compte que després de patir una humiliació per part d'uns agents de la Guàrdia Civil, Teresa Pla, que després també seria coneguda com Durruti, es va unir al maquis, segurament més per venjança que per convicció ideològica. El Nadal té una dotació de 18.000 euros i el jurat està integrat per Germán Gullón, Lorenzo Silva, Andrés Trapiello, Ángela Vallvey i Emili Rosales.

El Parlament atorga la Medalla d'Honor a la il·lustradora Roser Capdevila

.

El Parlament de Catalunya ha acordat atorgar la seva Medalla d'Honor a la il·lustradora i creadora de Les tres bessones, Roser Capdevila, per la seva contribució 'decisiva' a la cultura catalana i a la normalització de l'ús del català. La concessió de la màxima distinció a Capdevila vol reconèixer així mateix 'la seva aportació a la projecció internacional de la cultura catalana' i als 'valors pedagògics' de la seva obra. La Mesa del Parlament català ha acordat per unanimitat, a proposta del seu president, Ernest Benach, concedir la Medalla d'Honor a Capdevila en un acte institucional que se celebrarà el pròxim 18 de maig. Capdevila ha estat, a més, finalista en l'edició d'aquest any dels premis Català de l'Any que concedeix. Roser Capdevila (Barcelona, 1939) és coneguda, sobretot, per ser l'artífex de Les tres bessones, una obra que s'inspira en les pròpies experiències de l'autora (té tres filles com les de la sèrie) i que ha obtingut un gran èxit a nivell internacional a l'haver estat traduïda a més de 35 idiomes. L'extensa bibliografia d'aquesta autora inclou més de 130 títols publicats a tot el món. Un altre dels seus grans èxits és La bruixa avorrida. La creadora, que ha rebut altres reconeixements amb anterioritat (va ser finalista del premi Apel·les Mestres de literatura infantil i juvenil el 1979), també ha treballat en països com França, el Japó, el Canadà, Itàlia, Alemanya, Àustria, Bèlgica o els països escandinaus. La Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, creada el 2000, l'han rebut amb anterioritat el reverend Desmond Tutu (2000); el pare jesuïta Miquel Batllori i Ernest Lluch a títol pòstum (2001); Francesc Vendrell, representant de l'ONU a l'Afganistan (2002); el músic Jordi Savall (2003); Montserrat Trueta, presidenta de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down (2004), el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel (2005) i el col·lectiu musical Els Setze Jutges (2007).
.

100 anys de la mort de Mark Twain

Mark Twain, pseudònim de Samuel Langhorne Clemens, va néixer el 30 de novembre de 1835 a Florida (Missouri). Escriptor i humorista nord-americà. Les seves millors obres es caracteritzen per un sincer i a vegades irreverent sentit de l'humor tocant la sàtira social, a més d'un accentuat realisme en quant al lloc on es desenvolupen les seves històries i el llenguatge utilitzat per seus memorables personatges, i per un profund odi a la hipocresia i l'opressió.

 Mark Twain al Catàleg de les Biblioteques Municipals de Sant Adrià


.

Premi Hans Christian Andersen de Literatura Infantil 2010

L'escriptor anglès David Almond i l'alemanya Jutta Bauer van obtenir el passat 23 de març, a la ciutat de Bolònia, el premi Hans Christian Andersen de Literatura Infantil a les categories d'autor i il·lustrador, respectivament. La cerimònia d'entrega d'aquest premi, otorgat per l'Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY) i considerat com el Premi Nobel de la literatura infantil, tindrà lloc el proper 11 de setembre a Santiago de Compostela dins del Congrés Biennal de l'associació.

A David Almond (Newcastle, 1951) el jurat li ha reconegut la veu única d'un creador d'un realisme màgic per als més petits. L'escriptor, que es va imposar entre 28 candidats, aconsegueix capturar la imaginació dels joves lectors i els motiva a llegir, a pensar i a ser crítics.

Jutta Bauer (Hamburgo, 1955) va ser guardonada, entre els 27 il·lustradors seleccionats per a l'entrega del premi, per la seva aproximació filosòfica, la seva originalitat, creativitat i habilitat per comunicar-se amb els joves lectors.

.

Exposició del 16 al 27 de març:

MERCÈ RODOREDA 1908-1983

Dins la programació del dia 8 de març, Dia internacional de la Dona, podeu visitar a la biblioteca l'exposició.

L'exposició va acompanyada d’una exposició bibliogràfica del material que es disposa a la biblioteca.

Aquesta exposició ha estat cedida per el CIOD de Sant Adrià.

.

.

Una biblioteca de la Xarxa, la primera en
oferir e-books

La Biblioteca Pare Miquel d’Esplugues de Llobregat, integrada a la Xarxa de Biblioteques Municipals, és la primera biblioteca municipal de Catalunya en incorporar els e-books o llibres electrònics entre la seva oferta habitual. Properament altres biblioteques de la província de Barcelona disposaran també d’aquests lectors digitals.

Amb la implantació dels lectors, la Biblioteca Pare Miquel d'Esplugues es converteix així en pionera en la introducció del llibre digital a les biblioteques municipals. En concret, ofereix sis lectors del model e-leqtor, que permeten a l'usuari llegir obres en els formats més estesos (PDF, EPUB i TXT), però també escoltar música i audiollibres en format MP3. Cada lector compta amb diverses obres actuals de novel·la o assaig, en català o castellà, adquirides per l'ajuntament, així com una selecció d'obres clàssiques d'accés lliure procedents del catàleg de la Biblioteca de Catalunya i del projecte internacional Projecte Gutenberg, que també posa a l'abast audiollibres en anglès. Els usuaris poden agafar en préstec els lectors digitals durant 15 dies i accedir a la trentena d'obres que inicialment contindran.

.